diumenge, 10 de juliol del 2016
dimecres, 6 de juliol del 2016
diumenge, 3 de juliol del 2016
divendres, 1 de juliol del 2016
divendres, 10 de juny del 2016
Hem anat al teatre!
Els i les alumnes de 4t d’ESO hem treballat el
teatre des d’una perspectiva totalment actual: assistint a una representació
teatral. Després del visionat, busquem informació del teatre (història,
programació) i l’obra en concret (argument, personatges, escenificació,
música...).
Tot plegat, una bona experiència que ara
compartim amb vosaltres.
dimarts, 7 de juny del 2016
2016: Any Shakespeare, Llull i Cervantes
William Shakespeare, Ramon Llull i Miguel de Cervantes, tres
escriptors importants enguany. Commemorem el quart centenari de la mort de
Shakespeare i de Cervantes, i 800 anys de la mort de Ramon Llull.
Com que ens quedaven una mica lluny, hem volgut apropar
aquestes figures teatralitzant com seria si poguéssim fer-los una entrevista al
2016. Gaudiu de l’espectacle.
Alumnes de 3r d’ESO
divendres, 27 de maig del 2016
CAL·LIGRAMEGEM I APRENEM AMB P5
CAL·LIGRAMEGEM: Paraula
inventada pels alumnes de 4t d’ESO per donar nom a una nova activitat amb els
alumnes de P5.
Abans de seguir
explicant aquesta nova activitat, hem d’explicar què és un cal·ligrama. Un cal·ligrama és un tipus de poema
visual. És un text en què s'utilitza la disposició
de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut
del poema. Les paraules que
componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o
qualsevol objecte imaginable.
Doncs una vegada
explicat el concepte de cal·ligrama, explicarem en què va
consistir la nostra activitat. Se’ns va proposar la idea de crear poemes
visuals amb els alumnes de P5 i nosaltres vam acceptar aquesta invitació. Unes
quantes sessions de treball per fer una recerca de poemes i posar-los en comú amb
els companys de classe, va ser el tret de sortida d’aquesta activitat.
Finalment, vam decidir fer un gran mural amb cal·ligrames de Barcelona. Els
seus monuments, la seva platja, els habitants del fons del mar, el cel de la
ciutat…
Amb tot això decidit,
vam redactar una petita carta per als nens on els explicàvem l’activitat que
faríem amb ells. Als pocs dies va arribar una carta a la nostra classe on els
alumnes ens havien contestat. Ja estava tot a punt!
El dimecres 11 de maig
ells van venir a la nostra classe i vam començar amb els cal·ligrames. Núvols,
monuments, onades, peixos… poc a poc l’activitat que vam crear de zero va començar
a agafar forma. Una vegada acabats els cal·ligrames i amb els nens cansats, i
nosaltres també, vam fer una volta per l’escola i els la vam ensenyar. Per
acabar vam anar al pati on vam estar jugant una estona amb ells.
Ara arribava el nostre
torn i érem nosaltres els que anàvem a la seva classe, on tot era més petit de
l’habitual… Vam retallar els nostres cal·ligrames i uns quants van muntar dos
grans murals, un per a la classe de P5, i un altre per nosaltres. Els que no
estaven muntant el mural, estaven tornant a la seva infantessa jugant a les
construccions de Legos.
Acabats els murals vam
anar al pati amb ells i vam estar jugant una bona estona. Ja acabada la nostra
activitat, podem treure unes quantes conclusions.
CAL·LIGRAMEGEM: El que
només era una paraula inventada pels alumnes de 4t d’ESO per donar nom a una
nova activitat amb els alumnes de P5, va acabar sent una nova experiència on
els més grans i els petits vam gaudir d’allò més. Els dos grups vam tenir molta
paciència, nosaltres amb ells i ells amb nosaltres. Una activitat diferent on dues edats
diferents es van juntar per aprendre coses, els petits dels grans i els grans
dels petits. Amb aquestes activitats podem dir que el nen petit que portem al
nostre interior segueix viu, perquè seguim gaudint amb allò que feiem fa uns 10
anys enrere.
dimarts, 17 de maig del 2016
ENS ENDINSEM A L’INTERIOR DE LA TEMPESTA AMB ARTURO PADILLA
L’Arturo Padilla va visitar la nostra escola
per explicar als alumnes de tercer i quart
d’ESO com va escriure el llibre de “La
Tempesta”, llibre llegit pels alumnes d’aquests
cursos.
Però, qui és l’Arturo Padilla? L’autor és un
jove nascut el 1989 a Montornès del Vallès.
La seva afició per la lectura i l’escriptura
va començar des de petit, redactant el seu
primer conte amb només 9 anys. Set anys més
tard va guanyar el premi literari Jordi
Sierra i Fabra. Aquest premi va fer que la
seva primera novel·la “El poder de una
decisión” sortís al mercat. Després de cinc
anys de maduració tant personal com la de
la novel·la que estava escrivint, va sortir
al mercat “La Tempesta”, el llibre llegit pels
alumnes de segon cicle de secundària.
Mentre el seu desig és viure gràcies a l’escriptura,
treballa de professor.
Els alumnes, després de llegir la seva segona
novel·la, van plantejar unes preguntes
per l’autor. El passat dilluns 25 d’abril
Padilla va venir a la nostra escola on va
començar amb un joc sobre la novel·la fet amb
els dispositius mòbils dels alumnes a
través de la plataforma Kahoot!. L’alumnat
és va dividir en diferents grups i van triar un
nom d’equip. Una vegada estava tot preparat
van començar les preguntes.
Posteriorment arribava el nostre torn i era
ell que havia de respondre a les nostres
preguntes.
1. Quin altre tipus de llibres escrius? Sobre
quins temes t ’agrada escriure?
Escric de tot perquè m’agrada anar provant,
però la temàtica d’aventura és la meva preferida.
2. Com és la teva rutina d’escriptura: sempre
escrius a les mateixes hores, o vas canviant…
M’agrada escriure principalment quan és estiu,
ja que tinc més temps per poder-ho fer. Mai escric un dia en què he d’aturar-me
en un moment determinat per fer una cosa que ja tenia prevista, quan escric,
escric, i em passo moltes hores davant de l’ordinador fent-ho.
3. Per què hi ha un maltractament de la filla
cap a la mare quan normalment és a la inversa (de pares a fills).
Vaig decidir escriure sobre aquest tema perquè
només es parla del maltractament invers, el de pares a fills.
Cal destacar que vaig escriure aquest
programa abans de l’emissió del programa de televisió “Hermano Mayor”, per
tant, en aquell moment no era un tema conegut.
4. Els personatges de la història están basats
en algú de la vida real proper a tu o en alguna situació que tu coneguessis?
En tots els llibres que escric els personatges
estan basats en algú proper a mi, l’únic que li afegeixo o suprimeixo coses a
la persona real per obtenir el
personatge que estic buscant.
5. Amb quin personatge ets sents més identificat?
Crec que no ho imagineu, però el personatge
amb amb qui em sento identificat és amb la Sílvia, l’amiga de la Nahara. Sóc
com ella, m’agrada calmar iajudar als meus amics.
6. Quin missatge volies transmetre amb aquest
llibre?
Que som nosaltres els que tenim el problema i
per tant, som nosaltres els responsables del que fem.
7.Podries definir el llibre amb una sola paraula?
Mai m’havien plantejat i ara mateix estic desconcertat,
però crec que superació i coneixement són les millors amb què puc definir el
llibre.
8. Per què el títol “La Tempesta”?
En un principi el títol era “Pànic a la pluja”,
però als editors no els agradava aquest títol. Després d’uns quants intents amb
títols proposats per mi l’editorial va proposar “La Tempesta”. Em va agradar i
a més a més em van raonar el perquè d’aquell títol, la tempesta emocional i la
tempesta com a element de pànic sobre la Nahara.
9. Creus que els traumes són per a tota la
vida?
Els traumes es superen amb esforç i treball,
mai és per a tota la vida.
10. Quin èxit ha tingut el llibre de “La tempesta”?
A nivell de vendes no ho sé, però per mi l’èxit
és que vagi a una escola i una alumna s’hagi llegit un llibre sencer en la seva
vida i que aquell llibre sigui el meu, això per a mi és un èxit.
11. Quins recursos has utilitzat per conèixer
de prop la temàtica dels maltractaments de menors als pares?T’has hagut de
documentar molt?
La meva font d’informació principal va ser la
policia que són els que hem van aportar tot a la informació que necessitava per
a la meva trama.
12. Tenies clar des del principi el final de
la novel·la? És a dir, la Nahara feia les paus amb la mare des del principi, o
en algun moment el personatge es desviava de la planificació inicial? Per què
no un final tràgic, i sí un final amable?
En el moment que vaig començar a escriure la
novel·la el final ja el tenia planejat. Sabia que volia que els personatges
patissin, però volia que al final superessin els seus problemes. En especial
volia arribar al perdó de la Nahara cap a la seva mare.
Sense haver-hi més preguntes vam sortir els
dos cursos i l’autor al pati per fer-nos una
fotografia de record. Ens va dir que la
penjaria, acompanyada d’un petit text, al seu
blog: https://arturopadilladejuan.wordpress.com
Ara només cal esperar a una nova novel·la de
l’Arturo Padilla, mentrestant nosaltres
ens
quedem sota la tempesta.
divendres, 15 d’abril del 2016
Poemes a català
Part dels alumnes de
4t d’ESO, amb l’arribada de la nova unitat de català, vam decidir treballar la
literatura d’una altra manera.
De què serveix saber
molta teoria de poesia, si no sabem recitar-la? Per petits grups, o
individualment, vam fer una recerca de poemes que ens agradessin i,
posteriorment, escollir-ne un. Quan ja vam tenir un poema triat, vam començar a
preparar-lo, a preparar-lo per recitar. Per treballar el poema escollit podíem
buscar poemes recitats a la xarxa, per saber com expressar els nostres
sentiments a partir d’un poema.
Una vegada ja estava
treballat i preparat, arribava el moment de gravar-nos recitant el poema. Una
manera diferent de treballar el concepte que va fer que ens ho passéssim d’allò
més bé. Una vegada gravat i editat, vam fer el visionat a classe, escoltant com
recitaven els nostres companys i, el més important, descobrint nous poemes.
2100, Lletra a
Dolors, Llibertat, Enyor i un conjunt de Tankas van ser els poemes escollits i
gravats pels alumnes de 4t d’ESO, una nova experiència que ens va agradar molt.
dimarts, 22 de març del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)