Ja 2018, per molts és un simple any més que comença
com qualsevol altre, i acaba com tots. Però per nosaltres, els alumnes de 4t
d’ESO, significa l’últim any d’escola, els últims moments que, per molts,
compartirem com a companys, l’últim any a aquesta escola, l’Escola Marinada.
Molts dels alumnes dels que formen part d’aquesta
classe porten junts gairebé tota la vida, exactament des dels 3 anys. A partir
d’aquí, la resta han anat arribant en diferents moments de la primària i la secundària
fins al dia d’avui, on hem creat més que un grup de companys que venen a
estudiar i aprendre, hem creat una petita família que fa que l’escola sigui un
lloc al que vulguis tornar pel simple fet d’estar amb ells.
Així doncs, ens han dit que presentéssim i féssim una
petita descripció de com és aquesta classe. Podríem dir totes les coses
dolentes que té, que som xerraires, que anem a la nostra bola, que no fem cas,
que ens va molt la festa... que sembla l’únic que veu la gent i sobretot els
professors, però a nosaltres també ens agrada pensar que tenim les nostres
coses positives. Tot i que ens costa molt trobar motivació i ganes per a
treballar, quan un treball ens agrada, el resultat del que fem és molt positiu,
ja que quan ens hi posem, ens hi posem de veritat. A vegades no és fàcil
tractar amb nosaltres perquè no escoltem, o no mostrem molt interès pel que
fem, però durant tots aquests anys que portem a l’escola, hem anat treballant i
esforçant-nos i mica en mica s’ha anat veient la nostra evolució, sobretot en
aquest últim any, ja que prestem més atenció i interès.
Però el que realment ens diferencia de les altres
classes és la relació que tenim entre nosaltres, que tot i que hi hagi
diferents grups, sempre actuem com una pinya. Aquest bon companyerisme i
relació que tenim entre nosaltres, no s’ha format perquè sí, sinó que amb molts
anys d’experiències i amb molts bons moments compartits que mai oblidarem.
Mai pensaríem que l’últim any arribaria tan de pressa,
però ja ho diuen, que facis el que facis, si és amb les persones indicades, el
temps passa que no
t'assabentes.
Mariona Colomer i Laura Costajussà