dimarts, 17 de maig de 2016

ENS ENDINSEM A L’INTERIOR DE LA TEMPESTA AMB ARTURO PADILLA

L’Arturo Padilla va visitar la nostra escola per explicar als alumnes de tercer i quart
d’ESO com va escriure el llibre de “La Tempesta”, llibre llegit pels alumnes d’aquests
cursos.
Però, qui és l’Arturo Padilla? L’autor és un jove nascut el 1989 a Montornès del Vallès.
La seva afició per la lectura i l’escriptura va començar des de petit, redactant el seu
primer conte amb només 9 anys. Set anys més tard va guanyar el premi literari Jordi
Sierra i Fabra. Aquest premi va fer que la seva primera novel·la “El poder de una
decisión” sortís al mercat. Després de cinc anys de maduració tant personal com la de
la novel·la que estava escrivint, va sortir al mercat “La Tempesta”, el llibre llegit pels
alumnes de segon cicle de secundària.
Mentre el seu desig és viure gràcies a l’escriptura, treballa de professor.
Els alumnes, després de llegir la seva segona novel·la, van plantejar unes preguntes
per l’autor. El passat dilluns 25 d’abril Padilla va venir a la nostra escola on va
començar amb un joc sobre la novel·la fet amb els dispositius mòbils dels alumnes a
través de la plataforma Kahoot!. L’alumnat és va dividir en diferents grups i van triar un
nom d’equip. Una vegada estava tot preparat van començar les preguntes.
Posteriorment arribava el nostre torn i era ell que havia de respondre a les nostres
preguntes.

1. Quin altre tipus de llibres escrius? Sobre quins temes t ’agrada escriure?
Escric de tot perquè m’agrada anar provant, però la temàtica d’aventura és la meva preferida.
2. Com és la teva rutina d’escriptura: sempre escrius a les mateixes hores, o vas canviant…
M’agrada escriure principalment quan és estiu, ja que tinc més temps per poder-ho fer. Mai escric un dia en què he d’aturar-me en un moment determinat per fer una cosa que ja tenia prevista, quan escric, escric, i em passo moltes hores davant de l’ordinador fent-ho.
3. Per què hi ha un maltractament de la filla cap a la mare quan normalment és a la inversa (de pares a fills).
Vaig decidir escriure sobre aquest tema perquè només es parla del maltractament invers, el de pares a fills.
Cal destacar que vaig escriure aquest programa abans de l’emissió del programa de televisió “Hermano Mayor”, per tant, en aquell moment no era un tema conegut.
4. Els personatges de la història están basats en algú de la vida real proper a tu o en alguna situació que tu coneguessis?
En tots els llibres que escric els personatges estan basats en algú proper a mi, l’únic que li afegeixo o suprimeixo coses a la persona real per obtenir el
personatge que estic buscant.
5. Amb quin personatge ets sents més identificat?
Crec que no ho imagineu, però el personatge amb amb qui em sento identificat és amb la Sílvia, l’amiga de la Nahara. Sóc com ella, m’agrada calmar iajudar als meus amics.
6. Quin missatge volies transmetre amb aquest llibre?
Que som nosaltres els que tenim el problema i per tant, som nosaltres els responsables del que fem.
7.Podries definir el llibre amb una sola paraula?
Mai m’havien plantejat i ara mateix estic desconcertat, però crec que superació i coneixement són les millors amb què puc definir el llibre.
8. Per què el títol “La Tempesta”?
En un principi el títol era “Pànic a la pluja”, però als editors no els agradava aquest títol. Després d’uns quants intents amb títols proposats per mi l’editorial va proposar “La Tempesta”. Em va agradar i a més a més em van raonar el perquè d’aquell títol, la tempesta emocional i la tempesta com a element de pànic sobre la Nahara.
9. Creus que els traumes són per a tota la vida?
Els traumes es superen amb esforç i treball, mai és per a tota la vida.
10. Quin èxit ha tingut el llibre de “La tempesta”?
A nivell de vendes no ho sé, però per mi l’èxit és que vagi a una escola i una alumna s’hagi llegit un llibre sencer en la seva vida i que aquell llibre sigui el meu, això per a mi és un èxit.
11. Quins recursos has utilitzat per conèixer de prop la temàtica dels maltractaments de menors als pares?T’has hagut de documentar molt?
La meva font d’informació principal va ser la policia que són els que hem van aportar tot a la informació que necessitava per a la meva trama.
12. Tenies clar des del principi el final de la novel·la? És a dir, la Nahara feia les paus amb la mare des del principi, o en algun moment el personatge es desviava de la planificació inicial? Per què no un final tràgic, i sí un final amable?
En el moment que vaig començar a escriure la novel·la el final ja el tenia planejat. Sabia que volia que els personatges patissin, però volia que al final superessin els seus problemes. En especial volia arribar al perdó de la Nahara cap a la seva mare.

Sense haver-hi més preguntes vam sortir els dos cursos i l’autor al pati per fer-nos una
fotografia de record. Ens va dir que la penjaria, acompanyada d’un petit text, al seu
blog: https://arturopadilladejuan.wordpress.com
Ara només cal esperar a una nova novel·la de l’Arturo Padilla, mentrestant nosaltres
ens quedem sota la tempesta.


image






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada